Les gavines
De totes les aus marines que es poden observar de de la platja i el port d'Arenys, les gavines formen el grup més abundant de tots.
Les aus marines, en general, presenten una sèrie d'adaptacions biòlogiques que els permeten viure bé en un ambient com ara la platja. D'entre les més importants es pot destacar: la secreció oliosa que l'ocell escampa sobre les plomes per fer-les impermeables, la glàndula de la sal per on surt l'excés d'aquesta substància que l'ocell incorpora a les potes amb membrana interdigital.
Les gavines que s'observen no nidifiquen aquí, sinó que es tracta d'aus que s'aturen en el curs de les seves migracions o que passen l'hivern a les nostres contrades.
Dues espècies destaquen per sobre les altres: el gavià argentat i la gavina vulgar. El primer és de mida més grossa i amb el bec groc. El color del plomatge de gavià, té el cap fosc durant l'estiu i blanc amb alguna taca al voltant de l'ull a l'hivern.
Altres aus marines que també és possible d'observar, si bé amb bastant menys freqüencia
martes, 13 de marzo de 2012
miércoles, 29 de febrero de 2012
LA TORTUGA MEDITERRÀNIA
LA TORTUGA MEDITERRÀNIA
Quina mena d’animal és la tortuga?
Les tortugues de la mediterrània són rèptils i herbívors i diürns que poden arribar a viure edats comparables a les dels humans, i que s'estenen des dels Països Catalans a l'oest fins el marge sud de la mar Negra a l'est.
On viu?
És l'única tortuga terrestre de distribució íntegrament europea. La destrucció dels seus hàbitats i la seva popularitat com a animals de companyia n'han delmat significativament les poblacions salvatges i n'han fet indispensable la protecció per assegurar el futur de l'espècie a llarg termini.
Què menja?
La tortuga menja plantes.
Les tortugues tenen dents?
No les tortugues tenen bec.
Quins mesos està desperta?
A la tardor, l'estiu i a la primavera. A l'hivern hiverna.
Perquè les tortugues caminen a poc a poc?
Per que amb la gran closca que tenen no poden anar gaire ràpid.
Com posen els ous les tortugues?
Enterren els ous a la platge, i neixen 100 o mes tortugues pero d'aquestes nomes sobreviuen 1 o 2 per que son menjades.
Perquè les tortugues tenen closca?
Per protegir-se.
Perquè és un animal protegit?
Per que està en perill d'extinció.
Còpia una imatge que t’hagi agradat:
viernes, 3 de febrero de 2012
miércoles, 1 de febrero de 2012
miércoles, 25 de enero de 2012
miércoles, 18 de enero de 2012
Indica quins creus que van ser els efectes del període de grans pluges, tant pel que fa al medi marí com a les comunitats d'organismes que hi habitaven.
L'existència d'un període de pluges molt intenses originà un únic corrent de sortida d'aigua a l'estret de Gibraltar i va impedir la barreja d'aigua superficial i profunda, per la qual cosa s'arribà a exhaurir l'oxigen en la capa profunda.
martes, 17 de enero de 2012
Conseqüències va tenir per al mar Mediterrani el fet que s'interrompés, fa sis milions d'anys, l'entrada d'aigua atlàntica? Quins efectes va tenir aquest fenomen geològic en els organismes que aleshores poblaven el mar?
L'existència d'un període de pluges molt intenses originà un únic corrent de sortida d'aigua a l'estret de Gibraltar i va impedir la barreja d'aigua superficial i profunda, per la qual cosa s'arribà a exhaurir l'oxigen en la capa profunda.
Moviments de les plaques continentals
El tancament de la conca es va produirarran de la col.lisió posterior de la placa euroasiàtica i la placa africana. Fa 40 milions d'anys s'acostava ja a la forma actual i mantenia comunicació amb el mar Atlàntica i amb l'Índic. Aquesta darrera comunicació es va tancar fa uns milions d'anys.
Fa prop de sis milions d'annys, quan es va acostar les plaques a la zona de Gibraltar, es va tancar la comunicació amb lAtlàntic. Aquest fet va motivar la formació d'un mar cada cop més salí, a conseqüència de l'evaporització, i en va provocar la dessecació gairabé completa. En aquesta fase se suposa que van desaparèixer una gran quantitat d'elements de la flora i la fauna d'aquest mar. A finals del miocè tornà a interropre-hi aigua atlàntica i la conca es va omplir.
Fa prop de sis milions d'annys, quan es va acostar les plaques a la zona de Gibraltar, es va tancar la comunicació amb lAtlàntic. Aquest fet va motivar la formació d'un mar cada cop més salí, a conseqüència de l'evaporització, i en va provocar la dessecació gairabé completa. En aquesta fase se suposa que van desaparèixer una gran quantitat d'elements de la flora i la fauna d'aquest mar. A finals del miocè tornà a interropre-hi aigua atlàntica i la conca es va omplir.
viernes, 13 de enero de 2012
Geologia
En l'estructura interna de la Terra és possible distingir una capa rígida i menys dens, la litosfera, que sura sobre una capa fluida i més densa, l'atmosfera. Se suposa que, fa poc més de 200 milions d'anys, tots els continents estaven units, formant una única massa emergent, la Panega.
A partir d'aquell moment, els continents, o més exactament les plaques continentals, van començar a allunyar-se les unes de les altres.
El mar Mediterrani va començar a formar-se fa uns 180 milions d'anys, allà on hi havia un golf obert entre Euràsia i Àfrica, l'anomenat mar de Tethys, que va aparèixer quan es van separar les plaques tectòniques respectives.
El tancament de la conca es va produirarran de la col.lisió posterior de la placa euroasiàtica i la placa africana. Fa 40 milions d'anys s'acostava ja a la forma actual i mantenia comunicació amb el mar Atlàntica i amb l'Índic. Aquesta darrera comunicació es va tancar fa uns milions d'anys.
Fa prop de sis milions d'annys, quan es va acostar les plaques a la zona de Gibraltar, es va tancar la comunicació amb lAtlàntic. Aquest fet va motivar la formació d'un mar cada cop més salí, a conseqüència de l'evaporització, i en va provocar la dessecació gairabé completa. En aquesta fase se suposa que van desaparèixer una gran quantitat d'elements de la flora i la fauna d'aquest mar. A finals del miocè tornà a interropre-hi aigua atlàntica i la conca es va omplir.
Una micac més tard, l'existència d'un període de pluges molt intenses originà un únic corrent de sortida d'aigua a l'estret de Gibraltar i va impedir la barreja d'aigua superficial i profunda, per la qual cosa s'arribà a exhaurir l'oxigen en la capa profunda.
Els moviments de les plaques generen plegaments, subduccions i alçament. El vulcanisme i els moviments símics són manifestacions clares d'aquesta activitat. A la zona de convergencia de les plaques es localitzen els principals volcans actius de l'àrea i s'hi concentrara una gran nerratrèmols amb constància històrica.ombre de t
A partir d'aquell moment, els continents, o més exactament les plaques continentals, van començar a allunyar-se les unes de les altres.
El mar Mediterrani va començar a formar-se fa uns 180 milions d'anys, allà on hi havia un golf obert entre Euràsia i Àfrica, l'anomenat mar de Tethys, que va aparèixer quan es van separar les plaques tectòniques respectives.
El tancament de la conca es va produirarran de la col.lisió posterior de la placa euroasiàtica i la placa africana. Fa 40 milions d'anys s'acostava ja a la forma actual i mantenia comunicació amb el mar Atlàntica i amb l'Índic. Aquesta darrera comunicació es va tancar fa uns milions d'anys.
Fa prop de sis milions d'annys, quan es va acostar les plaques a la zona de Gibraltar, es va tancar la comunicació amb lAtlàntic. Aquest fet va motivar la formació d'un mar cada cop més salí, a conseqüència de l'evaporització, i en va provocar la dessecació gairabé completa. En aquesta fase se suposa que van desaparèixer una gran quantitat d'elements de la flora i la fauna d'aquest mar. A finals del miocè tornà a interropre-hi aigua atlàntica i la conca es va omplir.
Una micac més tard, l'existència d'un període de pluges molt intenses originà un únic corrent de sortida d'aigua a l'estret de Gibraltar i va impedir la barreja d'aigua superficial i profunda, per la qual cosa s'arribà a exhaurir l'oxigen en la capa profunda.
Els moviments de les plaques generen plegaments, subduccions i alçament. El vulcanisme i els moviments símics són manifestacions clares d'aquesta activitat. A la zona de convergencia de les plaques es localitzen els principals volcans actius de l'àrea i s'hi concentrara una gran nerratrèmols amb constància històrica.ombre de t
miércoles, 11 de enero de 2012
Coordenades senceres, ja les tinc totes!
ITÀLIA
Superfície: 301.308 km2
Costa Mediterrània: 3.800 km
Població: 57.650.000 hab.
Capital: Roma
Ciutats de la costa mediterrània: Nàpols, Gènova, Venècia, Palermo.
Ministeri de Medi Ambient: http://www.minambiente.it/Sito/home.asp
CROÀCIA
Superfície: 56.538 km2
Costa Mediterrània: 600 km
Població: 5.004.000 habitants
Capital: Zagreb
Ciutats de la costa: Split, Zadar, Rijeka
GRÈCIA
Superfície: 131.957 km2
Costa Mediterrània: 3.000 km
Població: 10.541.000 hab.
Capital: Atenes
Ciutats de la costa mediterrània: El Pireu, Càndia.
Ministeri de Medi Ambient: http://www.minenv.gr/
SÍRIA
Superfície: 185.800 km2
Costa Mediterrània: 200 km
Població: 15.009.000 hab.
Capital: Damasc
Ciutats de la costa mediterrània: Lataquia
EGIPTE
Superfície: 997.739 km2
Costa Mediterrània: 700 km
Població: 63.575.000 Hab
Capital: El Caire
Les ciutats de la costa Mediterranea: Alexandria, Port
Said
ALGÈRIA
Superfície: 1.757.000 km2
Costa Mediterrània: 800 km.
Població: 29.183.000 Hab.
Capital: Argel.
Ciutats de la costa Mediterrania: Ghazaouet, Tempouchent, Aïn el Turk, Oran, Arzew.
MALTA
Superfície: 316 km2
Costa Mediterrània: 75 km
Població: 375.576 hab.
Capital: La Valletta
Ciutats de la costa mediterrània: Sliema
IUGOSLÀVIA
Superfície: 102.173 km2
Costa Mediterrània: 100 km
Població: 10.632.000 hab.
Capital: Belgrad
Ciutats de la costa mediterrània: Cetinje
TURQUIA
Superfície: 779.452 km2
Costa Mediterrània: 1.300 km
Població: 63.528.000 hab.
Capital: Ankara
Ciutats de la costa mediterrània: Istambul, Adana
LÍBAN
Superfície: 10.400 km2
Costa Mediterrània: 250 km
Població: 3.506.000 hab.
Capital: Beirut
Ciutats de la costa mediterrània: Trípoli, Sidó.
LÍBIA
Superfície: 1.757.000 km2
Costa Mediterrània: 1.500 km
Població: 5.445.000 hab.
Capital: Trípoli
Ciutats de la costa mediterrània: Bengasi
MARROC
Superfície: 453.730.000 km2
Costa Mediterrània: 1.350 km
Població: 29.779.000 hab.
Capital: Rabat.
Ciutats de la costa mediterrània: Berzekh, Tarfaia, Sidi Ifni,
Agadir, Essaouira, El Jadira.
MÒNACO
Superfície: 1.95 km2
Costa Mediterrània: 4 km
Població: 31.900 hab.
Capital: Monaco
Ciutats de la costa mediterrània: Montecarlo
ESLOVÈNIA
Superfície: 20.256km2
Costa Mediterrània: 25 km
Població: 1.955.000 hab.
Capital: Ljubljana
Ciutats de la costa mediterrània: Koper
Ministeri de Medi Ambient: http://www.sigov.si/mop/
ALBÀNIA
Superfície: 28.748 km2
Costa Mediterrània: 220 km
Població: 3.293.000 hab.
Capital: Tirana
Ciutats de la costa mediterrània: Shkodra, Vlora
XIPRE
Superfície: 9.251 km2
Costa Mediterrània: 500 km
Població: 860.000 hab.
Capital: Nicòsia
Ciutats de la costa mediterrània: Limassol
ISRAEL
Superfície: 20.700 km2
Costa Mediterrània: 300 km
Població: 5.740.000 hab.
Capital: Jerusalem
Ciutats de la costa mediterrània: Haifa, Tel Aviv
Superfície: 301.308 km2
Costa Mediterrània: 3.800 km
Població: 57.650.000 hab.
Capital: Roma
Ciutats de la costa mediterrània: Nàpols, Gènova, Venècia, Palermo.
Ministeri de Medi Ambient: http://www.minambiente.it/Sito/home.asp
CROÀCIA
Superfície: 56.538 km2
Costa Mediterrània: 600 km
Població: 5.004.000 habitants
Capital: Zagreb
Ciutats de la costa: Split, Zadar, Rijeka
GRÈCIA
Superfície: 131.957 km2
Costa Mediterrània: 3.000 km
Població: 10.541.000 hab.
Capital: Atenes
Ciutats de la costa mediterrània: El Pireu, Càndia.
Ministeri de Medi Ambient: http://www.minenv.gr/
SÍRIA
Superfície: 185.800 km2
Costa Mediterrània: 200 km
Població: 15.009.000 hab.
Capital: Damasc
Ciutats de la costa mediterrània: Lataquia
EGIPTE
Superfície: 997.739 km2
Costa Mediterrània: 700 km
Població: 63.575.000 Hab
Capital: El Caire
Les ciutats de la costa Mediterranea: Alexandria, Port
Said
ALGÈRIA
Superfície: 1.757.000 km2
Costa Mediterrània: 800 km.
Població: 29.183.000 Hab.
Capital: Argel.
Ciutats de la costa Mediterrania: Ghazaouet, Tempouchent, Aïn el Turk, Oran, Arzew.
MALTA
Superfície: 316 km2
Costa Mediterrània: 75 km
Població: 375.576 hab.
Capital: La Valletta
Ciutats de la costa mediterrània: Sliema
IUGOSLÀVIA
Superfície: 102.173 km2
Costa Mediterrània: 100 km
Població: 10.632.000 hab.
Capital: Belgrad
Ciutats de la costa mediterrània: Cetinje
TURQUIA
Superfície: 779.452 km2
Costa Mediterrània: 1.300 km
Població: 63.528.000 hab.
Capital: Ankara
Ciutats de la costa mediterrània: Istambul, Adana
LÍBAN
Superfície: 10.400 km2
Costa Mediterrània: 250 km
Població: 3.506.000 hab.
Capital: Beirut
Ciutats de la costa mediterrània: Trípoli, Sidó.
LÍBIA
Superfície: 1.757.000 km2
Costa Mediterrània: 1.500 km
Població: 5.445.000 hab.
Capital: Trípoli
Ciutats de la costa mediterrània: Bengasi
MARROC
Superfície: 453.730.000 km2
Costa Mediterrània: 1.350 km
Població: 29.779.000 hab.
Capital: Rabat.
Ciutats de la costa mediterrània: Berzekh, Tarfaia, Sidi Ifni,
Agadir, Essaouira, El Jadira.
MÒNACO
Superfície: 1.95 km2
Costa Mediterrània: 4 km
Població: 31.900 hab.
Capital: Monaco
Ciutats de la costa mediterrània: Montecarlo
ESLOVÈNIA
Superfície: 20.256km2
Costa Mediterrània: 25 km
Població: 1.955.000 hab.
Capital: Ljubljana
Ciutats de la costa mediterrània: Koper
Ministeri de Medi Ambient: http://www.sigov.si/mop/
ALBÀNIA
Superfície: 28.748 km2
Costa Mediterrània: 220 km
Població: 3.293.000 hab.
Capital: Tirana
Ciutats de la costa mediterrània: Shkodra, Vlora
XIPRE
Superfície: 9.251 km2
Costa Mediterrània: 500 km
Població: 860.000 hab.
Capital: Nicòsia
Ciutats de la costa mediterrània: Limassol
ISRAEL
Superfície: 20.700 km2
Costa Mediterrània: 300 km
Població: 5.740.000 hab.
Capital: Jerusalem
Ciutats de la costa mediterrània: Haifa, Tel Aviv
coordenades
CROÀCIA: Superfície: 56.538 km2 Costa Mediterrània: 600 km Població: 5.004.000 habitants Capital: Zagreb Ciutats de la costa: Split, Zadar, Rijeka |
martes, 10 de enero de 2012
Avui hem fet: 10/1/12
Avui jo particularment he fet les coordenades de França.
A sigut molt divertit.
A sigut molt divertit.
Mediterrani
França
Superfície: 675.417Km2
Costa mediterrànea: 0,26%
Població: 66.007.374
Capital: París
Ciutats de la costa mediterrànea: Mersella, Cannes, sête, etc.
Ministeri de medi ambient: http://www.ambafrance-mx.org/espanol/embajada/sala-de-prensa/comunicados/article/el-medio-ambiente-en-francia
Mapa:
Escut o bandera:
Superfície: 675.417Km2
Costa mediterrànea: 0,26%
Població: 66.007.374
Capital: París
Ciutats de la costa mediterrànea: Mersella, Cannes, sête, etc.
Ministeri de medi ambient: http://www.ambafrance-mx.org/espanol/embajada/sala-de-prensa/comunicados/article/el-medio-ambiente-en-francia
Mapa:
Escut o bandera:
Suscribirse a:
Entradas (Atom)