Des del punt de vista biològic, la platja és un indret inhòspit on els resursos hídrics són escassos, la concentració salina a l'ambient és elevada i a més a més el sòl roman sense compactar i es mou a mercè del vent.
Aquests factors fan que hi hagi poques espècies de plantes ben adaptades a la precarietat ambiental. Algunes plantes que viuen en aquests medis han adoptat una sèrie d'estratègies de supervivència, com ara: un ampli desenvolupament radical i el fet de presentar tiges i fulles gruixudes, carnoses i tancades a l'evaporació.
La pressió humana a què està sotmesa la franja litoral fa que la vegatació halòfila i arenosa, nom am què es coneixen les plantes típiques de la platja, estigui en franca regressió i és bastan freqüent trabar juntament amb aquestes comunitats vegetals d'altres formades per plantes eminentment ruderals.
D'entre les principals espècies de plantes podem citar a tall d'exemples: el fonoll marí, amb fulles molt retallades i carnoses i inflorescències en umbel·la, el rave marí, una bonica crucífera amb flors violetes, o el cascall marí, amb grans flors grogues semblants a les de la rosella.
També és fàcil d'observar la cervina, el melgó o la lleteresa marina.
