Als oceans hi ha un conjunt d'organismes de dimensions petites que suren a l'aigua de forma passiva o amb desplaçaments molts curts (plàncton) i d'altres de més grams que són nedadors actius i recorren distàncies superiors (nècton). Tots dos grups pertanyen a l'ecosistema pelàgic.
El fitoplàncton o plàncton vegetal està format per diferents tipus d'algues microscòpies:
Coccolitoforals: petites i flagel·lades, recobertes de plaques petites de carbonat càlcic, anomenades coccòlits.
Silicoflagel·lats: de cèl·lules petites i flagel-ades, caracteritzades pel fet de tenir un esquelet inter format per varetes de silicis.
Dinoflagel·lades: tenen forma més o menys de globus, dos flagels i un solc equatorial que allotja un dels flagels. La membrana cel·lular sol estar dividida en una sèrie de plaques juxtaposades.
Diatomees: es caracteritzen per una membrana formada per dues peces o teques i composta de pectina i silici. Les teques encaixen com una capsa i la seva tapadora. Sovint s'uneixen en forma de cadenes llargues que presenten apèndixs també llargs.
El zooplàcton o plàcton animal el formen animals microscòpics que s'alimenten de fitoplàcton.
Els grups més importants són:
Tintínids: són ciliats que viuen a l'interior d'uns embolcalls en forma de copa, les llorigues, que presenten formes molt diverses i es conserven millor que les cèl·lules.
Copèpodes: petits crustacis amb un cos anterior (cap i tòrax) més ample i un altre de posterior (abdomen) més estret que acaba amb una forquilla (furca). Acostumen a presentar un gran desenvolupament de les antenes anteriors, amb el moviment de les quals, juntament amb el de les potes toràciques, acosegueixen seplaçar-se.
La capacitat per surar, a causa de la densitat escassa i la presència d'apèndixs més o menys ramificats.
La gran capacitat reproductora, que genera eixams immensos.
